divendres, 14 de febrer del 2014
Penetri fins al cor
Si aquell moment, ja incert,
que va ser darrer,
sense pensar-ho massa,
em sacseja encara
dins del seu trèmul deixant...
Em cal permetre,
per fi, allò que sempre
m'havia estat prohibit.
Que aquest silenci
que bat als ulls,
penetri fins al cor.
Etiquetes de comentaris:
Carme R,
Centenari Joan Vinyoli
Amagatall
Ignoro on està
aquell remolí que va engolir el temps.
Amagat darrere noves formes?,
ressonant en fantasies d'un rumor?
En pronunciar-ho, no va quedar-ne rastre
Perquè el secret,
així com l’aire, és fugisser;
si s’articula es dilueix.
Millor escriure’l
i guardar-lo dins d’un cofre,
en el silenci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons