Penetri fins al cor

Si aquell moment, ja incert,
que va ser darrer,
sense pensar-ho massa,
em  sacseja encara
dins del seu trèmul deixant...
Em  cal permetre,
per fi, allò que sempre 
m'havia estat prohibit.
Que aquest  silenci
que bat als ulls, 
penetri fins al cor.

Amagatall

Ignoro on està 

aquell remolí que va engolir el temps.

Amagat darrere noves formes?,

ressonant en fantasies d'un rumor?

En pronunciar-ho, no va quedar-ne rastre

Perquè el secret, 

així com l’aire, és fugisser;

si s’articula es dilueix. 

Millor escriure’l 

i guardar-lo dins d’un cofre,

en el silenci.