Omplir el mercat de llavors

Una llavor , mil llavors,
millorades.
Resistents al cuir, la goma, el plàstic...
a les soles devastadores,
que permutin el verd militar per un verd natural.

Seguint Carme i Zel

brots

escasses, les llavors de llibertat...
les mercadegen al sud,
més enllà de la nostra mar

les sembren, tossuts,
tot i que saben que mil botes fosques
les trepitgen

de dia, de nit,
mil mans hi tornen, sembren de nou,
i sacrificats, si cal, les adoben amb sang

no hi ha por, només desig
de guanyar camins possibles
qui ens vendrà llavors tan fermes?

.

(seguint carme)

Paraules de poeta

Llavors de llibertat,
paraules de poeta...
Amb oïda atenta
al bleix de les guspires,
si ho desitgem amb ànsia
revifarem el foc,
crepitaran les flames i
res serà finat.

Guspira de llibertat

Si  no hi ha focfem créixer les  guspires.

Flama latent

que encendrà a ple  aire

llavors  de llibertat

Del llot i el foc

D'una  foto de la Zel

Arbre vençut,
admira el foc i la brasa,
i aquesta guspira tan dolça de llibertat.

O el llot immens, maldestre,
on sempre més rauràs.

[acompanyant-vos a tots]

FLAMA

Guspires de foc
que estenen la flama
per tot arreu.

Tanmateix

Tanmateix fills i filles de l'esclat de vida,
del verd esperança,
de la rosada del matí i les guspires dels vespres.
Espurnes de llum damunt la gespa,
de llavors germinades,
de blanc horitzó crèdul i falaguer
que es resisteix a abatre's.

(acompanyant i seguint l'Elfreelang i la Guspira)

Fraternitat

( tot seguint la filla de la guspira)
Som fills i filles de la terra
parlem una mateixa llengua
guspires de fraternitat.

Sóc filla

(seguint a deomises)

Sóc filla de terra d'arbres

de camps de regadiu

de flors de taronger

de collites perdudes.

De l'esforç d'anys empesos

de la suor dels meus pares

de tempestes arribades

del neguit per perdre la llavor.

Sóc filla de marges fets i desfets

de les durícies a les mans

de les pells cremades

dels marjals llaurats.

Del codolar vora els colls de la mar

de l'aixada clavada a la terra

de l'arada que traça el solc

de munts de soques per fer foc.

Reminiscències (Híspalis XX)

[intentant seguir la Carme Rosanas]

Els ulls recordaran
La llum perduda, els rostres
Dels pares en deixar la llar,
Una vegada més atacada.

Però la memòria subsisteix,
Amb passes fermes camina
Cap a nous llogarets
Que alberguin les reminiscències.

Pren cada bri del meu cor,
Vida viscuda, guarda'ls
Entre els encenalls d'un foc

Que no s'apagarà mai més,
I sabré que el bressol
De la naixença perdurarà.


d.

Cap a les terres fèrtils

D'una foto de Noves  Flors  i seguint  a Zel

Amunt  cap a les  terres  fèrtils

ara  més  que mai,

encara que la llum decaigui.

Sempre hi haurà  un color 

que els ulls  recordaran.