Cicatrius a l'ànima

I aquí mateix, amb simplicitat...

Prou que ho sabeu, no és tan difícil:
de bocinets de tendreses,
d'escoltar i voler saber,
de lligar paraules que construeixen diàlegs,
d'explicar-nos cadascú a ell mateix
dient les coses pel seu nom,
de saber-nos iguals.
Iguals i sense privilegis.
Més enllà de mudes indiferències
i amb la mirada neta.
Esborrem,
d'un sol gest que perduri,
totes les cicatrius a l'ànima.

miratges al tercer món

seguint montse galionar  amb "conviccions fermes"

arrugues a la pell

colrada

per un sol estremidor

marcant la vida en cada una d'elles.

vida de treball, de parir, de ser trepitjada i menystinguda

ulls parlant

de milers d’hores viscudes,

d’alegries i penes,

de cicatrius a l’ànima.

visió d’un desèrtic infinit

on les conviccions més fermes

es perden en miratges inabastables...

i un mantell blau

que ens parla d’una terra...