18 – 6 - 09
Tossut com ruc que soc
He despertat...
Ningú pensava en la meva A
No sabia dir res mes...
L’he esboternat a morir-me.
Esclafint-la per potes i cap.
Coces lliurant-me de ferradures,
Asclant els arreus reials
Que m’estrenyien les venes
Consumint-me com drogat.
Trencant totes les lligadures
He alçat ben alt el cap
I el bram de ma lletra volguda
Ha ressonat, ha ressonat...
Les potes han escrit a terra
A, A , A,..... llarg, llarg
Els cagallons eren l’OR
La A d’AMOR de RUC m’havia salvat.