Petjades

Vull els teus versos 
i les nits del record. 
Sentir els teus passos,
petjades que has deixat
en els racons somiats.

Estratègies (o Bèl·lica, pacífica)(de deomises)

[seguint la M. Roser]

Vull els teus iris,

Somnis d'una nit clara

En què l'insomni

Amb mans i dents s'alia.

El jaç, camp de batalla.

d.

SOMNIS  DE  LLUNA

Melodies de fina arpa

aire suau a frec de galta;

carícies de plomes blanques.

Silencis de lluna blava

sospirs amb enyors de cels;

 el somni d'una nit clara...

M. Roser Alguè vendrells ( seguint l'aire de la Pilar)

delit

Les disfresses apareixen planant pels carrers tristos

arrossegades pels peus encoixinats dels traïdors

que, complaents amb si mateixos, subjuguen inconscients

per escampar malures sota màscares folles de besades...

Lladres de bondat, no saben del vertígen de l’amor

que ens fa cercadors incansables de fruits

complaents, sí, però certs, veritables, fidels al pensament,

rars, sí, però mai impossibles...

(seguint el delit de l'Anton)

EN LA CORBA DEL CAOS.... boli ràpit

En la corba del caos

el desig es planta plaent....

Ha cercat en el vertigen

el moment de la follia...

Ara pot beure benplàcit

de sensacins en la pell fina

i les disfreses apareixen

besant seus impossibles.

Un so estrident li capta

el pensament: - T'estimo...!!!

I la complaença treu fruit

de les corbes que el subjuguen.

Paradisíaca (de deomises)

[seguint la Pilar]

En el teu ventre,

Paradisos idíl·lics

Tan sinuosos...

d.

PELL ENCERTADA

d'aquí

Se la sap llarga.
Li amaga el propòsit.
Reté la llum a la retina,
escurça l'alè dins del llavi
i li vessa tot a la sina,
com nacre de seda,
com seda blanca,
com blanc de pell encertada...

Seguint l'excelsa Glòria...