Alquímia, de deomises

[intentant seguir, abans de marxar, l'estiu de novesflors]


En l'alambí de l'estiu,
La dolçor de la pell
I el guariment dels llavis.

Demà despertaré la joia
D'una alba, que desfulli
Cada pètal ofert a la besada,
Arrapada a la tija de la dàlia.


d.

Estiu, estiu

Migdia adormit
repica la cigala
perleja la pell.
Endreçarem les hores
amb set de dolça nit.


(tanka, seguint la Carme)

Residència, de deomises

[intentant seguir la nit de la Carme]

La nit s'escletxa
I serà residència
Dels nostres somnis.
Torna, dàlia desclosa,
Abans d'escapolir-te.


d.

En suspens

Hores sense  rumb.
Endreçar el temps  en suspens.
S'escletxa  la  nit.
Desfulla fantasies.
Regalim dolç a la pell.




(Seguint  l'Anton i en Deo)

Parèntesi, de deomises

[intentant seguir l'escletxa i el parèntesi de l'Anton]


Aturar l'ímpetu
Per degustar el parèntesi.
La mel és dèficit.


d.

LESCLETXA ENS OBRE NOU CAMI... de l'anton.

29 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

21 .- L’escletxa ens obre nou camí.

L’escletxa, parèntesi de nova llum.

Pensament esclat en nova escletxa.

Petó al incert desvetllant clariana.

L’escletxa ens porta un nou motiu.

Escletxa religiosa, política, social...

... aventura d’un mirar al espai nou.

Escletxa... Quina ens visita ?

Se’n anuncien tantes,,,, !!!

Hi veurem, tindrem profit... ?

Desfullem, Preguntem... Inquirim...

Quines mans obren l'esquetxa ?

DESFULLEM... !!

Creuaments

Una pruna i un préssec
fan una nectarina,
així jo voldria entremesclar
cel i terra, ànima i cos,
o dona i home,
per guarir
tots els mals del món.
Com passa, a vegades,
amb la síntesi d'un vers.

[provant de seguir Zel]

guarir

Donaré totes les hores
de tots els somnis
encara que el preu sigui
viure sense records.

Pàcidament m’oferiré
a qui em digui amb certesa
que espremerà la tristesa
per fer-ne aigua que guareixi
tots els mals del món

i que cap senyal ens deixi...

(seguint Deo)

Àlgebra (o Dàlia retòrica)

[intentant respondre la Isabel, però sense aconseguir-ho...]


Com copses la capacitat del món
D'encisar-te els sentits dia rere dia?
Quants reialmes han caigut als teus peus,
Inclús abans de despertar, i no ho penses?

Per què el teu nom em sembla una dàlia
Que, des d'avui, blanqueja la foscúria diària?
Qui sap les hores que mereixes per somniar
En un demà clar que no recordi l'ahir?

Quines paraules poden oferir-te els llavis
Quan el silenci d'una mirada és el delit?
Què cal calcular perquè el cel sigui blau
I sense núvols de tempesta amenaçadors?

Com copses la meravella del món si l'aigua
Que m'ofereixes m'assedega més les ganes de tu?


d.

Demà clar

Vols un demà clar,

vols l'aire de seda,

vols poder planejar pel planeta

i sentir-te princesa,

tenir a mà un mapa del cel,

de nit la màgia del mar,

i sempre la mirada intensa.

Ser un mirall del foc,

entrar serena al bosc,

ser heroïna d'una novel·la,

caminar per la vida

amb el cap ben alt.

Vols un demà clar?

Línia espúria, de deomises

[intentant seguir l'Helena Bonals]


La possibilitat d'una sortida
És l'esperança de l'esclau.
I no la perd: abans acabarà
Amb el darrer respir de la vida.

Busca l'escletxa, la línia on el blau
Del cel s'escoli, es vegi. I la fugida
Sembli tangible, amb un demà clar.


d.