dimecres, 3 d’octubre del 2012
Fins que ho vol l'encís
Ets ombra i raig lluent,
ets veu, cant i silenci,
ets núvol espès
al nostre cel rogent.
Ets volum amb sostre,
ets temple oriental,
camí de pedra
amb tolls d'aigua i fang.
I quan s'acaba el dia
i venero la negra nit,
devorem tu i jo la vida
fins que ho vol l'encís...
ets
Eres el meu jardí
i al meu jardí encara ets
ets ombra i raig lluent
i bressol dels meus neguits
Sortís de dia o de matí,
eres al meu jardí
ara hi ets amb d’altres petges
i et segueixo com pelegrí
Eres el meu jardí,
el meu repós, el meu respir
i encara ets tot per mi
Zel, seguint Antón
Etiquetes de comentaris:
Itineràncies de Tardor,
Octubre 2012,
Zel
JARDÍ.GESPA.VIDA... boli ràpit
Destrenant somnis
Olor de sal
Somriures de pluja,
una escletxa de sol.
Un punt de trobada
Colors irisats.
Si es troben els mots
i glops de silencis
es gesten els versos
amb olor de sal.
Un somriure de sol
Un somriure de sol,
quatre gotes de pluja,
les hores que fugen...
Atrapar, fer un glop
d'un seguit de mots
que ens regalen poesia.
I esperar que la nit
segelli amb el somnis
tanta i tanta vida.
S'apropa
S'apropa l'amor sobre la gespa.
I el món fa olor
d'herba tot just tallada.
S'apropa l'amor damunt la gespa.
I porta el pit alt
i un somriure de sol
que ens amanyaga.
S'apropa l'amor per la gespa.
I jo li faré l'espera...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons