S'apropa l'amor sobre la gespa.
I el món fa olor
d'herba tot just tallada.
S'apropa l'amor damunt la gespa.
I porta el pit alt
i un somriure de sol
que ens amanyaga.
S'apropa l'amor per la gespa.
I jo li faré l'espera...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Seguint Drapaire que segueix Fanal Blau que seguia Carme que va agafar el fil d'en Joan Guasch que es va inspirar en Zel que havia llegit Isabel...
ResponElimina... I segueixo, i no es tanca mai el cercle... De fet és una elipse helicoïdal o alguna cosa similar que ens enganxa.
ResponEliminaHi ha esperes ben dolces, a vegades.
ResponEliminaEt seguesc amb un haiku.
ResponEliminaQuan arribi l'amor es miraran als ulls...
ResponElimina!!
ResponElimina