Darrera el mirall

Darrera el mirall

hi som nosaltres.

Asseguts al voltant

d'una taula de marbre rònega,

jugant amb la llum

i parlant d'un almanac que,

curiosament,

marca avui

la data exacta de fa un any.

Des fa tant temps

que la música sona,

que parem l'oïda 

i aguditzem la mirada

en els nostres rostres.

Còmplices en els pòsits

i solatges de temps, amors,

i calendaris.

(seguint la Marta)

Dos cossos

Intentant seguir un poema amagat, seguint a Deomises

Dos cossos

amagats rere el mirall,

petons que cauen

suaument per l’esquena.

Dos cossos

amagats rere la lluna

abrigats pel fred

i la foscor.

Dos cossos

amagats rere la porta

jugant enriolats

amb la temptació.

Nèctar

Núvies radiants, de immaculada pell,

acomiaden l'hivern en càlida nevada,

cobrint les branques nues de verd.

S'obren, apuntant al cel,

màgiques vares

i els camps s'omplen

de fades llamineres àvides de nèctar.

ANADA I TORNADA

En aquest vol d'esperança

deixes arbre i niu

per buscar aliment.

Saps que allà on vas,

quan arribi el mal temps

t'enlairaràs de nou

com nòmada del vent

tornaràs a fer el niu.