Conèixeré els seus trucs
de guilla vella.
Reconeixeré,
des del prime fil
quan em vol enteranyinar el cor...
Aprendré quin és el mot
que m'envia al pensament
com a senyal inequívoc.
També de què està fet
allò que va construint
i que pesa i creix al mig de l'estòmac.
I aleshores excavaré canals de desguàs,
per abocar-hi paraules que m'alliberint la ment.
Deixaré que l'aire fresc
espolsi les teranyines.
Miraré de construir tots aquells somnis
que encara no han tingut temps de sortir.
I finalment, compartiré de ben a prop
les mirades i els somriures
dels que volen ser al meu costat.
