![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW9z2_nxYsGjF9ZkgLn59GgIccPusT0uwH7IJWaVYwa7dDZ6o6Ix3slXRlFuIXcNmQbUDWoHuIqWqLXaD-B5mRGGk0jgcio2xFBLjrh3SUJN26TqidFOUYU0hYuP-1wi-Kw610mugF33o/s400/Rosada+a+la+teranyina.jpg)
Conèixeré els seus trucs
de guilla vella.
Reconeixeré,
des del prime fil
quan em vol enteranyinar el cor...
Aprendré quin és el mot
que m'envia al pensament
com a senyal inequívoc.
També de què està fet
allò que va construint
i que pesa i creix al mig de l'estòmac.
I aleshores excavaré canals de desguàs,
per abocar-hi paraules que m'alliberint la ment.
Deixaré que l'aire fresc
espolsi les teranyines.
Miraré de construir tots aquells somnis
que encara no han tingut temps de sortir.
I finalment, compartiré de ben a prop
les mirades i els somriures
dels que volen ser al meu costat.