La vida és única

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop,

 sense cap assaig vas fent  camí, encertant

de vegades i altres no, aprenent sempre

de les petjades i dels errors, només un cop

I quan ja siguis savi o sàvia sabràs que res

del que has fet pot repetir-se

i te'n penediràs  inútilment d'allò no fet-

I aprèn,  aprendràs sempre d'aquest camí

dels qui et vagis trobant i caminin amb tu

de vegades colze a colze i altres de la mà

Recorda que la vida és única , és un tresor

que no podem malversar.

Atura't

Gustav Klimt

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.

Tan sols un cop

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop,

tan sols  un cop podem escriure  cada  història

tan sols  un cop puc  donar-te  la mà.

El camí  és sempre  tan fressat

que  ens  arrossega

com si fos  una corda  a la que estem agafats.

Però  a cada pas ens creix la saviesa

i a cada  pas podem  començar

aquell  camí nou, del nostre  somni

i fer un primer  pas es començar  a fressar.

        LLIBRE DELS MORTS

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop,

i que la veu de sobte cridarà

el secret nom que porta en tu la mort.

No tornaràs. Recorda, no t’apartis,

mentre fas via, del que tan senzill

és d’estimar: aquest blat i la casa,

el blanc senyal de barca dins el mar,

el lent or de l’hivern ajaçat a les vinyes,

l’ombra d’un arbre damunt l’ample camp. 

Oh, sobretot estima la sagrada

vida de l’arbre i la remor del vent

a les branques que s’alcen vers la llum!

.........................................................................................Salvador Espriu