No sabeu pas com m'alegren els mots,
dels vostres versos amics que saben riure.
Aquells que em duien un dolç amor
i aquells dels mails de qui sap viure.
Els dels llibres, de les històries
i aquells que fan rumiar
i descobrir tantes coses
que a mi em sembla viatjar.
Els dels contes i somriures
i els dels nens bocabadats,
que en el cotxe biblioteca
els demanen a grapats.
Els de plàcides converses
d'aprendre i de compartir
parlant de coses diverses
fins i tot de tu i de mi.
I la lluna grossa i vermella
quan surt per damunt del mar
i l'espurneig d'una estrella
que li fa l'ullet al costat.
