Nostàlgies en blanc i negre
i la claror dels tovallons blancs damunt la taula.
i somriures que els escalfin la mirada.
El fred, és a fora, i estan abrigant un somni.
Cada casa és un mot
-m'acaben de dir.
I és ben cert
-m'afanyo a respondre jo-,
car hi viuen, flagrants,
les pedres del destí,
l'anhel de cada nissaga
i l'heura, artera,
enfilant-se cap al cel blavíssim de la mirada.