seguint (a no sé qui) a tots

Piu piu piu ( segueixo al Deo )

Piu piu piu
l'ocell
al niu...

Piu piu piu
potser
riu?

Piu piu
piu piu
piu viu

Letícia ornitològica, de deomises

[seguint les piuladisses de la montse i de la lolita]

Em porta l'alba
Piuladisses llunyanes,
Herald de vida.
La joia d'escoltar-les
Novament m'omple l'ànima.


d.

PIULA QUE PIULA

L'ocell em desperta,
em fa saber
que hi és
sense dir res.

ni piu

(seguint la Isabel)

sense

dir-te

res

 .

sense

dir 

ni piu

.

.

 un ocell canta

.

.

.

Tendències, de deomises

[intentant amalgamar en Francesc i l'Anton en un migsonet maldestre]


Si la fal·làcia i la prepotència
Agrupen en les entranyes la fam del món,
Arribarem lluny en el camí cap a l'Infern.

Llavors, siguem nobles i humils -tendència
Del poble- i farem que el més pregon
Dels abismes s'ompli, en lloc d'hivern,
De primavera florida, curulla de vida.


d.

ORGULL... FOTO GOOGLE IMATGES.-

4 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

(l'últim vers de F. Mompó)

Trobo la freda foto

on m’arrabassen l’orgull

si l’or vull...

A l’escenari

PREPOTÈNCIA

I esclavitud 

TANKA DE L'ENGANY

TANKA DE L'ENGANY

La millor posa
per a l'ull freturós
que en la recerca
pels abismes de l'ànima
troba la freda foto.

(Seguint Barbollaire)

Estranys a l'aparador

De vegades,
ens observem llunyans i foscos.

Lluint la nostra millor
indiferència i fredor.

Exhibint-nos, radiants,
com estranys en un aparador.

(seguint zel i mon i...)

Sense dir-te res

Sense dir-te res

el temps avança

i t'expel·lirà fet un batibull al pes

per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.