dilluns, 4 de juliol del 2011

Estranys a l'aparador

Venezia [LXXVII]

De vegades,
ens observem llunyans i foscos.

Lluint la nostra millor
indiferència i fredor.

Exhibint-nos, radiants,
com estranys en un aparador.

(seguint zel i mon i...)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

5 comentaris:

  1. Isabel Barriel4 de juliol del 2011, a les 9:50

    gelador, Barbollaire!

    (i ara, seguiment extraoficial)

    com fan els fantasmes,
    entre les ombres vora el foc,
    com els ulls de les bèsties
    quan la lluna és a prop...

    ResponElimina
  2. Barbollaire4 de juliol del 2011, a les 9:54

    moltes gràcies, Isabel ,per aquest seguiment magnific!

    buf! encara farem un gir "poetià" o "lovecraftià" ;¬)

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas4 de juliol del 2011, a les 9:57

    Podria ser perfectament un seguiment a la Isabel també.

    M'apunto als extraoficials. :)

    Exhibint-nos radiants
    com fantasmes vestits
    per una gran festa.

    Estranys i distants
    somriures absents
    i esguards fugitius.

    ResponElimina
  4. lolita lagarto4 de juliol del 2011, a les 10:21

    excepcional foto i poesia!

    ResponElimina
  5. Francesc Mompó4 de juliol del 2011, a les 10:35

    Em dónes naixença.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons