Les violetes de la Joana

He baixat al jardí,

elles, allí estaven,

les violetes florides.

T’esperaven a tu.

He sentit la teva veu:

-Cull-les, són les primeres.

Te vist contemplar-les,

cada any les vigilaves,

-Ja hi ha violetes!

Les primeres floretes,

i les petites fulles

omplen aquest gerret,

aquest que avui he guarnit

amb noves violetes,

les que estimaves tant

i ja no podràs collir.

(Havia escrit aquest poema recordant la meva mare Joana Raspall, com el tema és de flors, el copio aquí.)

Imma

En bona companyia

EN BONA COMPANYIA

Molts jardins amb peònies,

lilàs i pèsols

d'olor, són lloc de bon estar,

quan ja la llum abaixa

la veu i, sense fer remor,

pels engorjats del vespre

s'allunya la tartana

del desesper.
El dia torça el coll

com una espiga plena.

La nit es tota per nosaltres.

Encén el vi.

Aquest  cop,  tampoc  agafarem cap vers,  sinó  que  simplement agafarem el tema i parlarem de flors  i  de jardins,  literalment  o metafòricament, com us  agradi més.