No tan confinada

Dissenys dins Pinterest

Quan el fons surt a la superfície,
el sentiment es fa imatge,
el blanc i negre clarobscur,
i l'arc de Sant Martí surt de nit.

El que tan sols permet la poesia.

Vals

Porto un vestit vermell,
llavis de foc;
parlo del ball
i ja ballem un poc.

Alba cruel

Imatge dins The nicest pictures

L'amic morí per l'amat en l'alba, la primavera,
perquè més enllà de la innocència
no podia pas perdurar el seu amor.
I els ocells feniren llur cant,
fins que el cant de l'amic els rellevà.

Llum de lluna

MIQUEL Llunes de setmana santa dins Fotofília

La nit és record,
dormint o bé amb insomni,
amb enyorança
o renegant del passat.
La nit és memòria
que serà recordada.

Veure's en un poema

El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.

Emoció i expressió

Bust de Jane Austen

És tot el que el meu cor demana,

ser com l’Elisabeth-Jane Austen.

La menys buida, la més gran,

la que més parla de l’amor

i la que menys el viu.

Només l’absolució postergatòria

d’un altre solteró, Kafka.

Aquesta escriptora sempre ha estat

alta literatura per alguna raó.

Com Kundera

L'amor sense paraules,
un amor que no podrà ser mai
si no el brodes.
Les històries sense amor,
aquell sentiment
que no és llegit
com pertoca.

L'intèrpret no pot resistir
la veu del poeta,
el poeta no resisteix
aquell intèrpret
captivat per ell.

De tornada

MIQUEL Expansió i dispersió dins Fotofília

Torna allò que és tant
i alhora no pot ser.
Passes del buit absolut
a la plenitud total,
com si no hi hagués
ningú més al món,
com si la teva riquesa actual
fos l'altra cara de la moneda
dels temps eixorcs,
que només havies
de deixar caure
del costat adequat.
Tan a prop que ho tenim,
i tan aviat que defallim.

Feina d'infant és bella

En fer-se de dia,
passejo trobant allò
que serà memòria involuntària
amb els anys.
Travo paraules
amb l'expectativa,
em menjo els gats
amb la mirada.
M'anticipo a la vida.
No necessito recolzaments,
és hora de volar.
Infant, duc a la mà
el vel de felicitat
del poema agafat.

Blanc de Margarida

Les flors són tan belles

que n’hi ha que porten el seu nom,

Rosa, Margarida, Violeta.

Un poema és una flor que no s’obre,

de perfum contingut,

que no li reca pas gens

el roig de la prosa.

El blanc és un color que li és inherent

pel context on es troba.

Reu

És en lloança d'aquesta llum

que trobo aquell a priori,

la llavor del poema,

allà on menys m'ho espero,

i sempre en la foscor.

Llavors, un cop escrit,

podrà caure de genolls

aquell que n'és l'origen i destí,

vers dins el vers.

Helena Bonals

EL CAMPANAR

Sovint, sovint, com per la dreta escala

d'un campanar, fosca i en runes,

pujo cercant la inaccessible llum;

ple de fatiga dono voltes,

palpants els murs en la tenebra espessa,

graó rera graó.

Però de temps en temps,

sento la veu de les campanes,

clara i alegre, ressonar,

tocant a festa allà en l'altura,

i veig per la finestra en el silenci

de l'alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo

llavors, ah, com encara dintre meu,

una llavor de joia perdurable

pugna per fer-se planta exuberant!

Com crides, infantesa, en les profundes

capes del cor, com, de genolls, et trobo,

Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

Joan Vinyoli

La nostra força

El cant a crits, el llamp
que invoca Déu és necessari,
el déu en minúscules
de la nostra obra,
sempre captivada
i enlluernadora,
amb erra de vibrant. 

Sentiment d'alçada

Imatge dins Racó català

Prendre l'estel
per la cua, amunt,
llaços som tots.
Permetre d'onejar
al pis més alt l'estrella.

[Seguint Laura T. Marcel]

I les adobarem d'amor

Imatge dins el bloc Fotos des de la Segarra

Camps agostats,
principis de tardor,
fred ostracisme.
Però joia de viure
per les llavors perdudes.

[seguint la Carme]

L'important

Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.



[seguint els dracs de Zel]

Encaminats

Somniar,
travessant el mar.
S'albira l'illa.

Sense bot salvavides,
som immortals.

[seguint la Carme]

El far i el mar

Sé que hi ha un far
perquè n'hi ha hagut un
que encara em guia.
Potser només n'és un reflex,
a través del qual també
m'arriba la seva llum.
Tots els ports tenen el seu nom.


[seguint la Carme i Joan Barril]

Pas zebra

Inici i final,
blanc i negre,
llum i foscor,
empatia i abstracció,
clàssic i barroc.

El terme mig,
la síntesi,
sempre
inaferrable,
invisible.

[seguint Elfreelang]

Correspondències

In the mountains, there you feel free
T.S. Elliot, The waste land

És en el mar, on et sents immensa.


És en l'art, on et sents feliç.

És en la filosofia, on et sents volar.

I és amb la poesia, com arribes a entendre.



[Seguint-vos a tots. Gràcies pels vostres poemes]

El revers

No és pas de dia
que se somnia.
La lluna és connectada
a la poesia
com els ulls són
relacionats amb el cor.
Els versos són
la residència dels somnis,
de la bellesa, del sentiment,
igual com una flor
sense descloure's,
esperant el lector.

[provant de seguir la residència de deomises,
i els versos de la Isabel]