 |
| Dissenys dins Pinterest |
Quan el fons surt a la superfície,
el sentiment es fa imatge,
el blanc i negre clarobscur,
i l'arc de Sant Martí surt de nit.
El que tan sols permet la poesia.
el sentiment es fa imatge,
el blanc i negre clarobscur,
i l'arc de Sant Martí surt de nit.
El que tan sols permet la poesia.
Un poema una mica abstracte. O surrealista.
ResponSuprimeixEm disposo a llegir-lo per tercera vegada.
Xavier,
SuprimeixL'hauries de llegir com jo l'he escrit, intuïtivament. Crec que no és cap tonteria el que jo dic, de totes maneres! És molt optimista, parla de com el confinament no és tan dur, i ets més lliure sempre amb la imaginació. Com Emily Dickinson tancada a casa.
Però Shakespeare deia que si un poema el rellegeixes alguns cops, i no t'entra, segurament no ho farà mai.
A cada vers que llegia, pensava això passa quan escric.
ResponSuprimeixEl teu darrer vers m'ho confirma!!!
Només em falta intentar l'arc de Sant Martí, qualsevol nit... 😂😂😂
És hiperbòlic, també, aquest poema, Carme! Però la imatge de l'arc de Sant Martí de nit és potent, crec!
SuprimeixQuan tot es capgira,
ResponSuprimeixTreu el cap la revolta
Vestida de poesia.
Molt maco, Montse, la revolta, sempre!
SuprimeixHelena, et diria que hi estic d'acord. De dins cap a fora, amb poesia.
ResponSuprimeixTeresa,
Suprimeixde dins cap a fora, sobretot ara.
Un poema muy hermoso en su brevedad, Helena.
ResponSuprimeixFelicitaciones
Un fuerte abrazo
Ana,
ResponSuprimeixEls meus poemes sempre són curts, no sé escriure d'altra manera. Moltes gràcies!