 |
| Dissenys dins Pinterest |
Quan el fons surt a la superfície,
el sentiment es fa imatge,
el blanc i negre clarobscur,
i l'arc de Sant Martí surt de nit.
El que tan sols permet la poesia.
el sentiment es fa imatge,
el blanc i negre clarobscur,
i l'arc de Sant Martí surt de nit.
El que tan sols permet la poesia.
Un poema una mica abstracte. O surrealista.
ResponEliminaEm disposo a llegir-lo per tercera vegada.
Xavier,
EliminaL'hauries de llegir com jo l'he escrit, intuïtivament. Crec que no és cap tonteria el que jo dic, de totes maneres! És molt optimista, parla de com el confinament no és tan dur, i ets més lliure sempre amb la imaginació. Com Emily Dickinson tancada a casa.
Però Shakespeare deia que si un poema el rellegeixes alguns cops, i no t'entra, segurament no ho farà mai.
A cada vers que llegia, pensava això passa quan escric.
ResponEliminaEl teu darrer vers m'ho confirma!!!
Només em falta intentar l'arc de Sant Martí, qualsevol nit... 😂😂😂
És hiperbòlic, també, aquest poema, Carme! Però la imatge de l'arc de Sant Martí de nit és potent, crec!
EliminaQuan tot es capgira,
ResponEliminaTreu el cap la revolta
Vestida de poesia.
Molt maco, Montse, la revolta, sempre!
EliminaHelena, et diria que hi estic d'acord. De dins cap a fora, amb poesia.
ResponEliminaTeresa,
Eliminade dins cap a fora, sobretot ara.
Un poema muy hermoso en su brevedad, Helena.
ResponEliminaFelicitaciones
Un fuerte abrazo
Ana,
ResponEliminaEls meus poemes sempre són curts, no sé escriure d'altra manera. Moltes gràcies!