RESPOSTA 53 - PIRATES DE L'AMOR - Cinzia

El nostres camí serà

per terres i mars desconeguts,

pirates del desig,

corsaris de la nit.

No sentirem el vent

sobre la pell

ni l'aigua a la front.

Serem l'impetu de l'ona

que no coneix fre

I aleshores ens estimarem.

Cossos insaciables

sota la lluna.

RESPOSTA 52 - La meva soledat - Onatge

Necessitat

de soledat,

sí, dependència, no.

La necessitat

de tu i el

teu respirar.

Escoltar l'eco

del teu interior.

Tenir un rellotge

de sorra a les

mans sense pressa.

La companyia

del mar en

soledat.

L'abraçada

del poema.

La lluna

sense boira.

La pluja

que mulla.

La carícia

que té vida.

Un camí

sense pactar...

L'aigua

amiga dela set.

Dues vides

respirant el

seu aire i

compartint

un sol alè...



Llavors és quan

moments de soledat són

una bona

companyia.

Perdoneu que

no em distregui,

ara estic amb

la meva soledat...

Resposta 51 - També - Carme

També parlen d'amor paraules clares

que cerquen la raó

i descobreixen ben endins

com encara hi ha la bondat del teu ésser.



Refarem els camins

i trobarem tot el sentit de cada camí

guarint un cor trencat.

Resposta 50: No espero res -Laura-.

No espero res, que consti, ja t'ho deia
quan era mig oberta l'abraçada,
quan el goig era somni que voleia,
quan no et sabia l'ombra a la mirada.

No espero res perquè si fan estatge
el blau i el cel que neguen la malícia
el cor és cec al dol i a l'esclavatge,
sap bategar amb mesura de carícia.

No espero res i encar, quina alegria
quan cal cel blau i no sabem com fer-ho
la certesa al final de cada dia
que m'esperes a mi, que jo t'espero.

RESPOSTA 47 - T'espero - Onatge

Foto de Brisalls de mar

T'espero

amb el meu

fred d'home,

només tu ets

la mare de

les carícies

i només tu

m'engendres

tendresa.

De vegades

però sóc

dur i ruc

i tosc i

poc destre.

No tinc

mal cor

ni sóc agrest,

només sóc

un home.

RESPOSTA Nº 46 - Serem UN - Carme

Serem Un
amb el gest estrenat de nou.

Inventant un llenguatge de l'amor
que ningú abans ens ha ensenyat.

Hem descobert com convertir
el silenci en una rialla,
les paraules en un bes
i cada remor en un gest que apropa.

Arribarem junts a la barca,
i les onades bressolaran
la teva mà
que acarona el meu cabell.

El nostre camí serà
per mars no solcats,
per terres desconegudes.

RESPOSTA Nº 45 - Partlant d'amor - Cesc

Parlant d'amor

Remors inquietes parlen d’amor.

Un amor desconsolat, anònim, perdut.

Perdo la raó, el seny i la bondat del meu ser.

Perdo el sentit del camí immaculat d’un cor trencat.

RESPOSTA 42 - Sempre plovia - Noves Flors

Sempre plovia cendra al meu voltant

aquell color de plom la pesantor

de l’aire de colom afeblit

amb la gorja deserta al meu voltant

pertot arreu del món

mai no hi ha terra ferma sota els peus

res no puc veure enlloc i res no em veu

com és que hi sóc?

Però ben endins de mi

jo portava la mar

i esmicolava mots i cisellava ones

i estavellava roques i cisellava mots

secretament

sempre parla en secret el silenci marí

a cau d’orella.

Des del cor de la mar tot el gris és verdós

i hi ha milers de blaus i de violes

les albes són rogenques

els ponents virolats

les paraules floreixen sobre esculls de setí.

Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?

Qualsevol dia

RESPOSTA 41 - Només per amor... - Onatge

Et tiraré

una pedra

sense fer-te mal,

només perquè

et despertis...



Perquè obris

els ulls i vegis.

T'estimaré

sense fer-te mal,

només per amor...



I arribarem

fins la creu

de terme,

no per la creu,

només pel terme...

RESPOSTA · 40 - Les cendres - Carme

Les cendres de la passió

són les més fredes.



M'allunyo d'elles

com si em poguessin engolir.



Obro els ulls al meu voltant

el món volta, encara, i no és pas de cendra.



Però no, no fugiré

les recullo amb parsimònia.

Les llenço, dins d'un clot

i les enterro

i amb elles la bena que em tapava els ulls.



Els obro i el món m'ofereix la seva llum.

RESPOSTA 38 - TREMOLA LA VEU - Cèlia

Tremola la veu ferida.
Verins poderosos
corsequen l’ànima
del cos incendiat de l’amant nu
que l’amor desballesta
des de les arrels,
i el pes de l’enyor
ofega el panteix
del temps en passat.

Camina lentament
indiferent als cants enfosquits
i als plors anul•lats.
Intenses passions estripen
les venes,
i els deserts de la pols
anorreen la raó.
Tremola la veu ferida.

RESPOSTA 36. DESCONSOL.- Menta fresca

I aquest poderós verí
que per boca de la violencia,
ha enmetzimat per sempre la meva ànima,
qui el voldrà treure?
O és que poder
ja en quedaràn només les cendres...

RESPOSTA Nº 35 - JO NO SÉ PARLAR D'AMOR - Cinzia

Perquè amor fas així mal?

Meta anhelada i temuda,

cremes l'ànima a qui fregues,

congeles els llavis

de qui vols fugir.

Meta somiada i renegada,

incendies els cossos dels destinats,

apagues la mirada

als allunyats.

Perquè fas, així, mal?

Sobres les cendres de la passió

gastada appressadament,

camines indiferent

i cants i plors i rialles i crits

et fan d'estela

en el joc cruel

del dir-se "Ti amo"

Resposta nº 34 - No és un poema. - Onatge

Sento fred a les espatlles.

La meva esquena és

un desert amb dreceres sense sol.

El meu cor és el camí

amb marges de viure.

Les meves mans tenen

la durícia de la carícia.

El meu pensament és un estel

a cavall de tots els vents.

Els meus llavis tenen

el tacte de la làpida...

No és un poema,

és un alè de vida.

Els meus peus cansats

de sabates amb cordons lligats.

Els meus ulls un llapis per dibuixar,

una brisa per acariciar,

fidels a la llum del sol

i somiadors als braços

de la lluna.

Resposta 32: La teva pell -Laura-.

Es pensa i no s'entén:
tens pell de doble escrit,
que tan aviat m'encén
com em treu el neguit.

Si ens vaga de jugar
a menjar-nos tendreses
em guia, sang enllà,
amb fam i set esteses.

I en l'instant de cristall
que callen les tronades
és el millor mirall
del mar que no té onades,

perquè en repòs la mà
sobre el teu pit o esquena
la nit em vestirà
de son tranquil de nena.

És el delit novell
de començar una carta.
Quin misteri de pell!
Quin univers, tocar-te!

Resposta 31 - L'escalfor - Carme

I l'escalfor dels anys tendres

desada ben endins d'un calaix oblidat

va ser retrobada inesperadament

temps enllà, mentre les fulles es dauraven.

Res no havia mort

i els arbres encara resistien els embats del temps

i se sentien cruiximents de fulles

mentre els seus cossos

hi responien amb murmuris retrobats.

RESPOSTA Nº 29 - Eròtica natura - Argentviu

He contemplat l’arbre ferit que em repta.

La seva soca mutilada cicatritza impúdica

amb llavis sensuals inflamats entre l’escorça

M’engoleix l’esguard, úter endins, entre clivelles,

insinuant sense pudor, la colossal vagina

oberta, amb regalims de saba seca.

He contemplat la lascívia de l’arbreda.

(Del meu llibre Eros hi era)

RESPOSTA Nº 28 - Flipada - Onatge

Arbre

arrels

núvol

cel.

Vent

llibertat

persona

estat

governant

dimoni...

Mar

viatge

onatge

platja

far

barca

rems

petxina

missatge.

Gos

fidelitat.

Vida

passatgera

capriciosa

mare

tendresa

estimació

manipulació

tradició

traïció

governació

adulteració

cocció

porció

porró

combinació

nació

imposició

aberració.

Colom

vol

gàbia

niu

ales.

Nit

llum

dia.

Amor

per amor

per obstinació

per ambició

per poder

per diners

per adulteri

per misteri...

RESPOSTA 27 - L'ombra - Cèlia

maurizio_bada

La tendresa és l’ombra
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.

Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.

La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.

RESPOSTA nº 26 - Recordarem - Carme R

Recordarem,

quan llegirem junts,
aquella tarda

que fou el primer bes.

I l'assajarem un i altre cop
fins retenir-lo del tot.
Tal com va ser:
tremolós, humit i tendre.