Les cendres de la passió
són les més fredes.
M'allunyo d'elles
com si em poguessin engolir.
Obro els ulls al meu voltant
el món volta, encara, i no és pas de cendra.
Però no, no fugiré
les recullo amb parsimònia.
Les llenço, dins d'un clot
i les enterro
i amb elles la bena que em tapava els ulls.
Els obro i el món m'ofereix la seva llum.
Carme: UN SOMRIURE PER A TU!!!
ResponElimina"Les cendres de la passió
ResponEliminasón les més fredes"
No sé si estic prou d'acord amb aquesta afirmació, hi estaria d'acord si la passió fos interrompuda...
M'agrada el poema, on cada vers és una reflexió.
Una abraçada Carme.
onatge
Onatge, "les cendres de la passió" venen del poema de Cinzia, que per descomptat es refereixen a una passió acabada. Les cendres sempre representen quelcom d'acabat, no?
ResponEliminaDe fet vaig escriure aaqeus t poema després del de Cinzia, encara que no l'hagi penajat fins ara.
Una abraçada.
Gràcies Carme de vegades sembla que estigui somiant...
ResponEliminaSalut.
onatge
Quan l'he llegit he pensat: quina encertada! és totalment cert que les cendres de la passió són les més fredes... després d'una gran escalfor passional, les cendres són les més fredes...
ResponEliminaCada vers és una reflexió i a més, ens fa renéixer de les cendres i ens porta novament cap a la llum (la metàfora del pou). Boníssim! Renovador!
Les cendres porten tantes coses en no res..
ResponEliminaDesde luego se percibe muy bien el positivismo con el que ves la vida,Carme.
ResponEliminaM´agrada particularment això de "M´allunyo d´elles ...com si em poguessin engolir"