Una
línia fina
marca
la frontera
del
ser i no ser,
de
l'estar i ja no estar.
L'equilibri
és la lluita,
la
gestió del dia a dia,
l'avui
tu i demà jo,
els
moments de pena
i
les estones d'alegria.
Quan
un braç de la balança
es
comença a decantar
no
sempre hi ha forces
per
tornar a l'estabilitat
que
potser penjant d'un fil
aguntava
els cops de puny
i
que avui ha superat
el
límit de la resistència.
L'equilibri
és dur,
i
fràgil, molt fràgil.
Fins
aquí hem arribat.
(Seguint Deomises i dedicat a l'Adriana que ahir va decidir voluntàriament deixar aquest món que no l'havia tractat mai massa bé)
