dimecres, 28 de juliol del 2010

Pensant en blau


Sempre  trobarem  un blau
on emparar-nos.
Un blau  als  ulls
o al bell  mig  de la ment.

Que ens  tenyeixi el gest
i  el món sencer
que es  desballesta.
Damunt  de les  batalles  de cada  dia.
El cel segueix convidant-nos 
a un  blau  pel pensament.

Em plau el blau

Em plau el blau.
Del cel, del mar i les paraules.
Agafo mots i tons
i m'arriben onades.

Blavencamenc cansada com arribo
m'atrapen deixos de pausa
que el desfici de les lletres no em permet.

Deixo el barret que no duc
al pas de la porta
i em ve a buscar entre les lletres.

Hauré de descansar.

Em queden els blaus, però.
Cel-mar-paraules. Cercar-paraules.

(seguint l'Elvira i la Carme (que és una bala creativa!)

Silueta

Em plau
la silueta d'una formiga 
a contrallum.

Mirada  innocent
sense  prejudicis.
La  formiga puja
el cim de la falguera.

Bellesa  compartida.

Si us plau deixem el brau en breu

seguint fanal blau....

A mi em plau el blau, i el roig del foc
no de la sang....no em plau el brau que bufa
i entre les banyes porta càrregues de significats...
Deixem estar el brau en breu estada itinerant
que torni al camp, al seu corral o a la tanca
Tan poderosa és una imatge? tant desfici comunica?
Doncs deixem ja l'udol que ens mortifica
clavem el clau al mur per a sostenir un quadre
no usem l'estoc ni el capot per fer un passi de pit
que la banya es clava on no pensem...
el passat llastra amb carregues de símbols
que no paga la pena perdre bous i esquelles
per un breu brau que fa brou diguem PROU

No em plau l'udol del brau

No em plau l'udol del brau
i l'absurda fal·lera de la plaça.
La formiga a la falguera
pateix pel seu company de drecera
i l'estúpid desig de prepotència,
ignonímia i vilipèndia
dels "homes bípeds"
sense essència.

(seguint d. )


Tauromàquia

(Seguint el dia a dia i a en Pere)

La lluita injusta
(L'animal contra el sabre,
Contra l'escarni)
I desequilibrada.
És això la bellesa?



d.

Toro


(Seguint el dia a dia i versos que encara s'han de fer)

Hi ha imatges, símbols
que alguns volen fer seus.
Però la bellesa és de tots
i no pertany a ningú ...

Acadèmia d'abundància

[maldestrament, agafo el darrer vagó del trenet de l'Anton]

Per sobreviure al precipici
Cal anul·lar el vertigen
I saber on rau l'origen
De cada inclemència que desequilibra,

Cal cercar respostes en el llibre
De la vida, àgraf i mut,
Que ha d'escriure, sense ajut,
Un mateix i contra el desfici

De no caure en l'apatia de la timba,
Aquest ròssec que no minva
Fins que es pon l'escalf del sol.

I escolto i callo i vull l'estol
De fragàncies del teu cos, el reclam
Abundant que multiplica la fam

Per tastar-te i fa oblidar els címbals
Del cor amb una sola ordre: Estimba'ls.



d.

TEVA MIRADA EM DIU QUE CALLI............ foto google imatges


28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cançament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....

Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren  i s’hi aturen.
Quan dolçor amorosa respiren
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen  esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima
i en teus ulls resto hipnotitzat  

incís per riure

no compta de poema,
no us escarrasseu a buscar
cap altra mirada
-és un moment de bajanada-
personeu-me la disbauxa
demà serà festa major
quatre nits de ball i insomni
de cuinar rostits i sarsueles
i tallar embotit pels convidats...
així que avui, us trec dels somnis
per dir-vos, amics estimats
-amigues estimades-
que vaig a mar a somiar
a parar el sol endormiscada...
-millor dit, a suar la cansalada-
que demà m'hauré de mudar
(això diu la meva mare...)

Cromàtica paciència

[intentant seguir Elvira FR, i en honor d'Azul, mirada i nom blaus com la Mediterrània]

Photobucket
[diàfana mirada d'Azul Marchig]
*

He sabut que els teus ulls em desitgen,
Que en silenci has estat sembrant un camp
En guaret indefinit, impregnat de sal,
I avui veus com floreix el resultat
De tant d'esforç contra les inclemències
I l'aïllament.

He escoltat cada lletra
Del teu nom, cromàtica paciència, i deixo
Les banderes de l'esperança hissades
En l'esquàlid puig del meu viure; vents
De Fortuna favorable o de malastrugança
Decidiran cap a quina direcció han d'onejar...



d.

Almenys quinze mirades de poeta

segueixo totes les mirades i els esguards anteriors (imatge obtinguda google imatges Le faux miroir 1935 Magritte)

Us veig els ulls i traspasso mirades
a l'altra banda del mirall , travesso
les ninetes, l'humor vitri, els globus oculars
fins la retina i les imatges segueixo pel nervi
viatjant pels viaranys perfectes del cos fins el cap
us veig els ulls, us veig la vida, imagino colors, mirades
mirades que heu mirat, esguards que us esguardaven....
Veig el que heu vist, sento el que heu sentit, m'adormo
amb el suau bressolar de les pestanyes i les parpelles....
toco amb la imaginació els cons i els bastons de coloraines
el quiasma, els lòbuls , el còrtex, radiografio telegrames
teletips invisibles a través de les vostres mirades de poeta....
Jo no tinc mirada visible, agafo de préstec el fals mirall del pintor
mancada de càmera digital el cercador cerca pintures...
I aquest cel blau, aquest fals mirall surrealista de l'ull  em representa.
I deixo de matinada uns versos que no sé si ho són
testimoni tàcit , tirallonga de corrua seguint almenys quinze mirades...


MIRADA AMB ULLS CLOSOS


I si tanco els ulls començo el somni
Amagat, clandestí, prohibit
Qui gosarà a dir-me un no dins el meu somni?
Desitjat, lliure, feliç

Tanqueu els ulls, i ara...
Que la vostra fixa mirada
 retrobi la pau
en el  mes profund interior.

Us ho diré amb la mirada...



No trobo paraules
que m’ajudin a seguir els poemes.
No sé submergir-me
en aquest món tan bell
admirat, desconegut, que se m’escapa...
Però he trobat una altre forma,
mirada fixa,
i parla una imatge...

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons