Quan tots deien que estava folla d'amor,
el
meu cor somreia, sabent-te sempre a
prop.
Què
diran ara que em sento desamada i,
per
més que vulgui, per tu moro d'enyor?
Amat,
ma vida per la teva follia donava,
per
la teva felicitat, ma pena ofegava.
