Quan tots deien que estava folla d'amor,
el
meu cor somreia, sabent-te sempre a
prop.
Què
diran ara que em sento desamada i,
per
més que vulgui, per tu moro d'enyor?
Amat,
ma vida per la teva follia donava,
per
la teva felicitat, ma pena ofegava.
molt bonic sa lluna
ResponEliminaGràssis, nina :)
EliminaDiran meravelles de quan estaves enamorada.
ResponEliminaLa vida fa tombs massa radicals.
Esperem un tomb nou que ens mantingui la felicitat.
Moltes vegades no podem construir el que somiem, els tombs no ens són propicis. Esperarem els nous tombs...
EliminaAferradetes i molt bona tarda.
Per la seva felicitat, també podia donar la vida...
ResponEliminaAixì és, fins i tot la vida.
EliminaAferradetes, nina.
M'agrada molt com ho dius, noieta...
ResponEliminaGràssis, Carme!
EliminaBessets.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaExcel·lent poema Sa Lluna. La fotografia també m'agrada.
ResponEliminaBessets Paula
M'agrada que t'agradi, Alfons. :)
EliminaBessets.
Poema extraordinàriament sensible.
ResponEliminaGràcies.
Una Abraçada.
Sempre a flor de pell.
EliminaGràssis, aferradetes!