Si no m’estimessis, Amatjo igualment t’estimaria.Sense tu que ets el meu nordla brúixola del meu cor,folla, cap on giraria?Si m’arrenquessin el coramb l’anima t’estimaria,restaria al teu costat nit i dia.Tan sols estant lluny de tus'acabaria ma vida…
Glória, et conec i sé que ets jove, si no creuria que vivies a l'època de Llull.
ResponEliminaHa,ha,ha! Jove de la primera volada no sóc, però 700 anys no tinc, la veritat. M'agrada aquesta manera de dir de l'època lul·liana.
EliminaAixò no pot ser, s'han d'estimar els dos...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Si que pot ser, M.Roser, no sempre els grans amants són correspostos. Estimar i ser estimat és l'ideal.
EliminaJo també sóc d'aquesta manera que has expressat tan bé!
ResponEliminaDoncs t'arrisques a patir. No sabia que fossis tan passional, Helena.
EliminaÉs que quan una estima...estima.
ResponEliminaEls grans amors no poden ser a mitges. O tot o res.
EliminaBonjour.
ResponEliminaœuvres belles.
Nous vous remercions de votre venue toujours.
Je vous souhaite le meilleur.
Accueil et câlin.
Du Japon, ruma ❃
Agraïda per la visita i el comentari.
EliminaMerci!
:)
el mateix Llull ho signaria Glòria
ResponEliminaElfree, t'agraeixo que pensis així, però faltaria saber l'opinió de Llull.
Elimina;-)
Que hermoso es leerte mi querida amiga!!Te deseo un hermoso dia de Resurreción..
ResponEliminaCon todo mi cariño Victoria
Gràcies, Victoria.
EliminaAgradezco sinceramente tu visita i tus amables palabras.
Un abrazo
la Penya Bogarde espera la teva visita amb un comentari en el nostre blog. Ens caus molt bé.
ResponEliminaDoncs vinc ara mateix a visitar-vos.
EliminaEns veiem!
Quan s'estima de veritat, l'enèrgia és converteix en flor.
ResponEliminaGràcies.
Un amor sincer sempre perdura.
EliminaGràcies a vosaltres pel comentari!