Lluminós el camp

Despunten crits de fulles en els  arbres
i tot el camp de groc 
en fa l'acompanyament.

Al marge, 
entre verd  i groc
s'alça aïllat, un solo de piano, 
de branques  liles: potent  melodia.

Lluminós  acompanyament,
i tanta nostàlgia  infinita.

Desperta!

Despunten crits de fulles en els arbres,

que com el gall anuncien l’albada

d’una nova estació.

Al seu reclam desperta la natura,

i  quietes criatures que dormen recollides

en la hivernal gerdor.

Oh, cor, no sens la veu que et reclama!

no sens l’escalf del sol i la tebiesa

del aire embruixador d’abril.

Desperta't tu també, sense por,

que en somnis no assoleixes

ni il·lusions, ni desitjos,

tan sols la tímida esperança

de l'esdevenidor.

I cal estar despert i  ben alerta

i sense por lluitar per aconseguir

tot el que tu desitges, el que vols

           el que et pertany per dret

                        i et volen prendre...