Despunten crits de fulles en els
arbres,
que com el gall anuncien l’albada
d’una nova estació.
Al seu reclam desperta la natura,
i
quietes criatures que dormen recollides
en la hivernal gerdor.
Oh, cor, no sens la veu que et
reclama!
no sens l’escalf del sol i la
tebiesa
del aire embruixador d’abril.
Desperta't tu també, sense por,
que en somnis no assoleixes
ni il·lusions, ni desitjos,
tan sols la tímida esperança
de l'esdevenidor.
I cal estar despert i ben alerta
i sense por lluitar per aconseguir
tot el que tu desitges, el que vols
el que et pertany per dret
i et volen prendre...
m'has despertat molt gratament!
ResponEliminaQue bonic Glòria, que el despertar de la natura, faci que els nostres cors, de vegades una mica adormits, es despertin per lluitat per la llibertat...
ResponEliminaAmb sembla que les Glòries fan el sant avui, no sé si tu el celebres...Per si de cas, felicitats i que tinguis un bon dia.
Petonets.
Despertar amb aquest brots tan tendres... despertem!
ResponEliminaNo ens adormirem en les nostres inquietuts. Les fulles qeu broten són la cresta del gall que anomenes.
ResponEliminaFita
És un bon moment per "despertar" i passar a l'acció.
ResponEliminaCelebro si us hagi agradat.