No sabia com sortir de la fressa estesa
i centellejant com un bassal solellós,
que se sentia tothora.
D'aquest silenci que surava sobre tots els sons
indecisos, insolvents,
sons sublims o sarcàstics, seriosos o subtils
incapaços de saturar l'aire,
i esborrar el silenci secret, que només jo sentia.
Descobrir o redescobrir
que només essent més silenciós
que qualsevol silenci
es pot ser més savi,
fer menys safareig
i saber ser, només ser, en solitud,
com la masia és en mig del paisatge.
