No sabia com sortir de la fressa estesa
i centellejant com un bassal solellós,
que se sentia tothora.
D'aquest silenci que surava sobre tots els sons
indecisos, insolvents,
sons sublims o sarcàstics, seriosos o subtils
incapaços de saturar l'aire,
i esborrar el silenci secret, que només jo sentia.
Descobrir o redescobrir
que només essent més silenciós
que qualsevol silenci
es pot ser més savi,
fer menys safareig
i saber ser, només ser, en solitud,
com la masia és en mig del paisatge.
que només essent més silenciós
ResponEliminaque qualsevol silenci
es pot ser més savi,
quina meravella de versos...
Si, si, silen-ci
ResponEliminaSegueix el xiuxiueig que esborra el silenci secret.
ResponEliminaCom m'agradaria aprendre a saber ser, només ser, en sol.litud.
ResponEliminaM'agrada tot, però la segona part la trobo preciosa.
"El silenci que surava sobre els sons indecisos"...És un silenci que es fa sentir.
ResponElimina