Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.
Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...
d.
dimarts, 6 de juliol del 2010
Jeroglífiques piràmides
[seguint Elvira FR]
Vull jeroglífics
Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.
Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...
d.
Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.
Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...
d.
Fructíferes geometries secretes
( Tot seguint Fructífera de deomises i Geometries secretes de barbollaire)
Trencant les arestes, esbotzant les portes de piràmides tendres
excavant amb les mans i amb les dents una gruta comuna
trobo els gladiols pretèrits de la infantesa que crida el crit dels sentits...
Esmicolo entre els dits un grapat d'enyorances i del polsim em faig sucre
per amorosir amargors, per endolcir el capvespre, a cops de versos....a cops
d'impossibles carícies , topant contra la cúbica solitud de la pantalla de cristall ....
Vertiginosament els mots de la sang i el record brollen com daus de la sort,
juguem en aquest immens parxís de mots blaus vermells i grocs amb fitxes líriques
sense guanyadors ni pèrdues....a cada tirada geometries secretes fructifiquen....
Trencant les arestes, esbotzant les portes de piràmides tendres
excavant amb les mans i amb les dents una gruta comuna
trobo els gladiols pretèrits de la infantesa que crida el crit dels sentits...
Esmicolo entre els dits un grapat d'enyorances i del polsim em faig sucre
per amorosir amargors, per endolcir el capvespre, a cops de versos....a cops
d'impossibles carícies , topant contra la cúbica solitud de la pantalla de cristall ....
Vertiginosament els mots de la sang i el record brollen com daus de la sort,
juguem en aquest immens parxís de mots blaus vermells i grocs amb fitxes líriques
sense guanyadors ni pèrdues....a cada tirada geometries secretes fructifiquen....
Mètode
[seguint les paraules iròniques de l'Anton]
Hauré de prendre
Les dosis de tristesa
Si em bufeteja
La vida mentre em lliura
Paraules que em corsequen?
d.
Les dosis de tristesa
Si em bufeteja
La vida mentre em lliura
Paraules que em corsequen?
d.
6 .-NECESSITAVA PARLAR
6 – 7 – 10
6.- Necessitava parlar
I parlava, parlava...
No tenia pausa
I boca,llengua reseca,
Però ell...
Parlava, parlava.
.................
Molts es preguntaven ;
- Què diu?
- Paraules,... Paraules...
..............
El mon és de les Paraules.
- Què diuen,... què volen dir ?
- No importa, TU, Paraules.
----------------------------
NOTA.-Intentaré anar seguint. Com que no tinc clar com s'ha de fer. intentaré posar el meu fullet de calendari i qui el vulgui arrencar que l'arenqui... Que tothom gaudeixi que és del que es tracta.
Que tinguem salut per arribar a la fita i ganes i voluntat en la clepsa i en la ploma... Ho desitjo de cor a tots. Anton.
Infància
[segueixo la Mercè Climent]
He pensat en gladiols,
La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.
Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.
Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,
A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.
d.
La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.
Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.
Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,
A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.
d.
Ares, d'Àgueda Climent
Fructífera
[seguint Barbollaire, Francesc Mompó i Carme R]
He estat desvetllat pel clam,
Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.
I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham
Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes
Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.
d.
Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.
I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham
Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes
Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.
d.
Geometries secretes
(Seguint a Carme i Francesc)
Estrenar, cada dia,
el record de la teva presencia.
Trencar geometries
amb sinuositats canyella.
La dolçor del teu pit.
La suavitat del teu ventre.
Acollir l’embat
de la suor més fresca.
Ser mar.
Ser terra.
Ser, en l’abraçada
silent,
el crit secret dels sentits.
EL CRIT DE LA TERRA
Faig farina d'un blat antic
i el paste en la post de la memòria
per seure a la taula del fum
el crit novell de la terra.
i el paste en la post de la memòria
per seure a la taula del fum
el crit novell de la terra.
Cultius
Cultius de la memòria.
Terra fructífera
on ha arrelat el blat
i les prunes més dolces.
No siguis erm
de reminiscències.
Plantarem noves llavors,
i estrenarem diversitat
també en els records.
Memòria
[seguint fanal blau]
Em cau l'insomni
Damunt de les parpelles:
L'estiu escalfa
Cultius de la memòria,
On creix la melangia.
d.
Damunt de les parpelles:
L'estiu escalfa
Cultius de la memòria,
On creix la melangia.
d.
Amb son als ulls
Amb son als ulls,
miro de replegar.
Quan el tornar de nou,
està al caure,
estreno joc de mots i colors
damunt de les parpelles.
Voràgine pacífica
[segueixo, alhora, en Barbollaire i la Carme R]
Còmplices de versos,
Construïm el silenci
Però l'omplim de paraules.
Sense pronunciar-les,
No trenquem l'edifici
Perfecte de l'amalgama
Que en sorgeix. Accepta-la.
Propera a nosaltres,
La voràgine pacífica
Creix, sense pausa, i s'escampa.
d.
Construïm el silenci
Però l'omplim de paraules.
Sense pronunciar-les,
No trenquem l'edifici
Perfecte de l'amalgama
Que en sorgeix. Accepta-la.
Propera a nosaltres,
La voràgine pacífica
Creix, sense pausa, i s'escampa.
d.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons