(Seguint a Carme i Francesc)
Estrenar, cada dia,
el record de la teva presencia.
Trencar geometries
amb sinuositats canyella.
La dolçor del teu pit.
La suavitat del teu ventre.
Acollir l’embat
de la suor més fresca.
Ser mar.
Ser terra.
Ser, en l’abraçada
silent,
el crit secret dels sentits.
Et manllevo el darrer vers, gràcies! d.
ResponEliminaPreciós aquest poema. Només volia dir això.
ResponEliminaEm sembla preciós estrenar cada dia el record...
ResponEliminaHe tractat de seguir-te les petjades!
ResponElimina