( Tot seguint Fructífera de deomises i Geometries secretes de barbollaire)
Trencant les arestes, esbotzant les portes de piràmides tendres
excavant amb les mans i amb les dents una gruta comuna
trobo els gladiols pretèrits de la infantesa que crida el crit dels sentits...
Esmicolo entre els dits un grapat d'enyorances i del polsim em faig sucre
per amorosir amargors, per endolcir el capvespre, a cops de versos....a cops
d'impossibles carícies , topant contra la cúbica solitud de la pantalla de cristall ....
Vertiginosament els mots de la sang i el record brollen com daus de la sort,
juguem en aquest immens parxís de mots blaus vermells i grocs amb fitxes líriques
sense guanyadors ni pèrdues....a cada tirada geometries secretes fructifiquen....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Agafo les piràmides, esdrúixoles i enigmàtiques...
ResponEliminad.
En obrir elcorreu veig que hi ha treva poètica... Glups! Ho sento, d.
ResponEliminaSé, Elvira, que tornaré per tornar a llegir-te aquesta prosa poètica feta poema.
ResponEliminaUn text-poètic sublim.
Tornaré, segur.
Quina passada!!!
ResponEliminaÉs genial!
Em venen moltes coses al cap. Però ho he de deixar reposar i, potser, aconsegueixi escriure alguna cosa prou al nivell.
Però no agafo tanda... No m'atreveixo.
Brutal, brutal!
A cada tirada geometries secretes fructifiquen... m'encanta tot el text, però aquest final! MMMMMMMMMMM!
ResponEliminala cúbica solitud de la pantalla de cistall... un univers!
ResponEliminaEi gràcies! moltes gràcies pels vostres comentaris ....tot un honor! aprofitaré la treva per a llegir els 200 i escaig poemes!
ResponElimina