Ignició



“...Llavors vam dir: despullem-nos!...” 

 

Jo et volia despullar per dintre,

tu volies que em tragués la roba...

Malgrat tot, vaig intentar desvestir-me per dins,

però tu vas començar a despullar-te per fora.

Patada als calçotets, sense contemplacions,

que amb l’impuls van volar per l’aire...

I em vas deixar nua del tot, sense tocar-me...  

 

Galionar, seguint Cantireta

 

Núvols amunt no hi ha petjades

serenament, tranquil·la,

-ben d’amagat-,

les he esborrades; però m’he perdut

sense motxilla, sense cap rumb.

He fet del cor un bon motor

per fer més via

i arribar al punt de les trobades

dels bons amics, de les besades

Els pensaments són les pedretes

que fan camins

són patufets que d’engrunetes

deixen roderes, permanents, sense fronteres

(Zel, seguint el duet meravelles, Carme i Cantireta)

Petjades

Com el cos,
el vehicle corre
núvols amunt

Com el vehicle,
deixa  petjades,
roderes permanents
...
a la ment.

SÍMIL

Com el cos, el vehicle.

Aturar, perdre's,

recomençar.

Entre els senyals

i la intuïció.

...

Ignició.

Seguint la Carme. Amb molt de gust.

Viatge

I parlarem  i riurem.

Neguit de felicitat.

Et  miraré de gairell

ocupat  i rialler

per fer  el mapa  dels  petons

i saber  si a  cada  bocí del teu cos

n’hi caben dos  o  deu  o  potser vint.

I  el primer bes,

just  on ens  reconeixerem  de  tot,

serà  al punt  d’acabar el viatge.

company de viatge

                                           

Seus al meu costat,
la tristesa deixa el tren.

Dibuixem mapes de carícies
futur i complicitats.

Compartim vagó
amb nous companys de viatge.

Tot canvia, menys el traç del mapa
del bes i les carícies.







seguint Joan Guasch?

PILARS

Por dels rocs.

O dels pilars

que són cors que cauen.

Si el significat rau en el foc

com a part intrínseca

del nom que li dóna forma,

no s'ha de témer res.

Anomenem el món.

La paraula nació 

és diferent en cada bandera.

TENIM POR...? ...boli ràpit

Tenim por de fer nosa

i la consciència no gosa

fer-se un lloc ?

Tenim por de ser-ne humils

i ensenyem tots els cordills

per que ens lliguin en el lloc.?

 Tenim por de dir les veritats

- no ens diguin esperitats –

i ens cremem en nostre lloc?

Tenim por de ser imprudents

i callem quan contra vents

ens poden treure del lloc?

Tenim por de caminar

el camí i destí que ens hem marcat

per no perdre nostre lloc?

Tenim por de donar, d’estimar...

No ens traeixi l’amic, company

i es quedin en nostre lloc ?

Em fa POR el contestar.

petit mapa d'un bes

El contorn blanc i lluminós
ens xucla hipnòtic pel túnel quàntic
que ens dissol i ens torna acrobàtics
dins d'un altre món afectuós.
La tristesa ja no hi és
i el nostre cos, sobtadament,
es torna ingràvid, es fa absent
i esdevé la constància del mapa d'un bes.