I parlarem i riurem.
Neguit de felicitat.
Et miraré de gairell
ocupat i rialler
per fer el mapa dels
petons
i saber si a cada bocí del teu cos
n’hi caben dos o deu
o potser vint.
I el primer bes,
just on ens reconeixerem
de tot,
serà al punt d’acabar el viatge.
Et segueixo. Petons.
ResponEliminaVigila la carretera mentre fas el mapa dels petons, Carmeta...
ResponEliminaSi no fos pel sentit metafòric del poema et diria: nenaaa, que ja som grandetes, eh?, per fer segons quines coses a dins del cotxe! :)))
ResponEliminaGràcies, cantireta!
ResponEliminaM Roser, què dius, ara? si sóc super prudent, jo!
Galionar, au va, dona! no siguis tant trapella! :D
Ah...però no sabíeu que el Pilates es va inventar en un Simca 1000? :DD
ResponEliminaEi, reviure situacions anteriors potser un bon estimul per la parella. L'emoció de si... els records....
ResponEliminaNomés una pega, les agulletes de l'endemà. jeje ;))