divendres, 12 d’octubre del 2012

Núvols amunt no hi ha petjades
serenament, tranquil·la,
-ben d’amagat-,
les he esborrades; però m’he perdut
sense motxilla, sense cap rumb.


He fet del cor un bon motor
per fer més via
i arribar al punt de les trobades
dels bons amics, de les besades
Els pensaments són les pedretes
que fan camins
són patufets que d’engrunetes
deixen roderes, permanents, sense fronteres

(Zel, seguint el duet meravelles, Carme i Cantireta)

3 comentaris:

  1. Gràcies, Zel, per seguir...

    Si el punt de trobada són els bons amics i les besades... és que malgrat tot som afortunats.

    ResponElimina
  2. Crec que optaré també per viatjar núvols amunt, sense cap rumb concret... Un bell poema, Zel.

    ResponElimina
  3. Hi ha petons que et fan tornar astronauta ;)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons