Núvols amunt no hi ha petjades

serenament, tranquil·la,

-ben d’amagat-,

les he esborrades; però m’he perdut

sense motxilla, sense cap rumb.

He fet del cor un bon motor

per fer més via

i arribar al punt de les trobades

dels bons amics, de les besades

Els pensaments són les pedretes

que fan camins

són patufets que d’engrunetes

deixen roderes, permanents, sense fronteres

(Zel, seguint el duet meravelles, Carme i Cantireta)