Oh, bella amiga,
quina sort que tens;
duus clavada una espina
des de fa molt temps.
D’una ferida oberta
que a voltes et sagna
te’n dols i te’n sents.
Per tant, estàs viva!
Jo altrament, ja ho veus,
dels tràngols del cor,
despits i amargors
n’han matat el nervi,
com a un queixal,
i ja no em fan mal.
Si l’amor és vida,
no estimar, morir.