Cap cosa per a estimar
no em queda per anomenar-te
que no sigui el mateix nom,
amb la vocal de l'inici de l'amor
i la darrera del comiat.
I cap altra cosa per a estimar
que el símbol que m'atorgues
quan te m'adreces,
i veure't tan vertical i noble
en tota escriptura dins del cós
o del solc que beses en mi
de les coses i del fet que em cal
per a viure't intens i necessari,
jo, ram de timó ran de mar.
Estimar un nom, com a símbol i essència de la persona. Pot ser a la vegada difícil, necessari i resplendent de profunditat.
ResponEliminaPreciós aquest poema, que remou sentiments intensos, endins. Gràcies, cantireta!
:-)
Eliminauna passió que ens atrapa.
ResponElimina-
Lletres...
EliminaIntens, Montse, com tu. quina passió...!
ResponEliminaEstimar amb àncora.
EliminaEstà bé transformar el nom en l'essència de l'amor...
ResponEliminaSí, per fer-lo menys dolorós...
EliminaAmic, amat, amor: la mateixa arrel.
ResponEliminaEstima, estimació, estimat (o estimada)
:-)
EliminaBesos, estimat.
Estimar i estimar-te, amb tots els sentits i les paraules.
ResponEliminacal, em cal.
EliminaQuin poema tan bonic. Ets una artista.
ResponElimina:-)
EliminaMuacs, rebonica.