dissabte, 2 de gener del 2016

Adreces

Cap cosa per a estimar
no em queda per anomenar-te
que no sigui el mateix nom,
amb la vocal de l'inici de l'amor
i la darrera del comiat.
I cap altra cosa per a estimar
que el símbol que m'atorgues
quan te m'adreces,
i veure't tan vertical i noble
en tota escriptura dins del cós
o del solc que beses en mi
de les coses i del fet que em cal
per a viure't intens i necessari,
jo, ram de timó ran de mar. 

14 comentaris:

  1. Estimar un nom, com a símbol i essència de la persona. Pot ser a la vegada difícil, necessari i resplendent de profunditat.

    Preciós aquest poema, que remou sentiments intensos, endins. Gràcies, cantireta!

    ResponElimina
  2. Intens, Montse, com tu. quina passió...!

    ResponElimina
  3. Està bé transformar el nom en l'essència de l'amor...

    ResponElimina
  4. Amic, amat, amor: la mateixa arrel.
    Estima, estimació, estimat (o estimada)

    ResponElimina
  5. Estimar i estimar-te, amb tots els sentits i les paraules.

    ResponElimina
  6. Quin poema tan bonic. Ets una artista.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons