Va demanar-li ella al seu Amic
quins eren els actes apropiats
per continuar essent amiga d'ell.
Respongué l'Amic que només
estimant les paraules dins els versos,
però conformant-se amb el silenci
que les acompanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Fantàstic, Helena, el teu poema! La dona que vaig ser fa 15 anys retorna per uns instants i fa seves cada una de les teves paraules, cada matís del seu significat. Bravo, bonica!
ResponEliminaGalionar,
Eliminasempre és bo que es reflecteixin en un poema teu! Gràcies!
Sí, jo també li trobo. Fantàstic el poema. Fantàstics els seus personatges, ella i l'Amic. M'agrada aquest diàleg de poemes i silencis.
ResponEliminaCarme,
Eliminael silenci, com les casualitats, fa poesia.
emocionants aquests silencis poètics.
ResponEliminaMontse,
Eliminaemocionants les teves paraules.
Helena, entenc millor el teu poema que els del mestre Llull.
ResponEliminaA més a més, és preciós.
Xavier,
Eliminaa mi també em passa això amb Llull, però sona tan bé!
Moltes gràcies!
Estimar en el silenci, quina gran cosa!. Ideal.
ResponEliminaTeresa,
Eliminala resposta a les necessitats inexpressades, que crec que deia Fromm, és l'amor.