Despunten crits de fulles en els arbres,
al so de l’aigua somrient del rierol,
aigua de neu d’aquesta primavera que desglaça,
talment ets primavera dintre meu.
Emporta’t lluny, molt lluny, l’hivern dels dies,
entra de pressa, no ho facis a poc a poc,
i penja flors que guarneixin d’esperança,
les velles branques d’aquest ametller vell que sóc.
Jo t’escriuré poemes que et parlin de bonança,
per cada vers inventaré un color,
i els embolicaré amb el raig primer de cada dia,
perquè els ocells te’ls portin en forma de cançó.
Et buscaré cada matí quan em desperti,
en camps florits, en el cel blau i en la calma del mar,
i deixaré que per la finestra l’ànima s’escapi,
i balli amb tu, ja feta dansa, la teva promesa de bon temps.
