dijous, 24 de juliol del 2008
RESPOSTA 52 - La meva soledat - Onatge
Necessitat
de soledat,
sí, dependència, no.
La necessitat
de tu i el
teu respirar.
Escoltar l'eco
del teu interior.
Tenir un rellotge
de sorra a les
mans sense pressa.
La companyia
del mar en
soledat.
L'abraçada
del poema.
La lluna
sense boira.
La pluja
que mulla.
La carícia
que té vida.
Un camí
sense pactar...
L'aigua
amiga dela set.
Dues vides
respirant el
seu aire i
compartint
un sol alè...
Llavors és quan
moments de soledat són
una bona
companyia.
Perdoneu que
no em distregui,
ara estic amb
la meva soledat...
Resposta 51 - També - Carme
Etiquetes de comentaris:
Carme R,
Roda poètica 2008
Resposta 50: No espero res -Laura-.
No espero res, que consti, ja t'ho deia
quan era mig oberta l'abraçada,
quan el goig era somni que voleia,
quan no et sabia l'ombra a la mirada.
No espero res perquè si fan estatge
el blau i el cel que neguen la malícia
el cor és cec al dol i a l'esclavatge,
sap bategar amb mesura de carícia.
No espero res i encar, quina alegria
quan cal cel blau i no sabem com fer-ho
la certesa al final de cada dia
que m'esperes a mi, que jo t'espero.
Etiquetes de comentaris:
Laura,
Prosopopeia,
Roda poètica 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons