dijous, 24 de juliol de 2008

Resposta 50: No espero res -Laura-.


No espero res, que consti, ja t'ho deia
quan era mig oberta l'abraçada,
quan el goig era somni que voleia,
quan no et sabia l'ombra a la mirada.

No espero res perquè si fan estatge
el blau i el cel que neguen la malícia
el cor és cec al dol i a l'esclavatge,
sap bategar amb mesura de carícia.

No espero res i encar, quina alegria
quan cal cel blau i no sabem com fer-ho
la certesa al final de cada dia
que m'esperes a mi, que jo t'espero.

5 comentaris:

  1. Carai Laura gairebé és per dur-ho escrit sempre a la butxaca i mastegar-ho a poc a poc quan faci falta...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. M'encanta quest no espero res.
    És com fet a la meva mida.

    ResponElimina
  3. No esperar res és la millor forma de combatre desenganys i viure en ells :)

    ResponElimina
  4. jo sí espero poder gaudir de nous mots posats amb tant de sentiment i lucidesa...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons