Joana... eterna primavera !!!

                                                     Joana,  en un temps breu,

                                                     T'hem recordat,  t'hem gaudit, t'hem llegit...

                                                     Ens has transmés sentiments que ens colpegen el pit,

                                                     tornant a nosaltres de manera més palesa

                                                     amb l'art etern de la paraula escrita

                                                     al deixar-nos la magnífica collita

                                                     que has conreat lligant mot, rere mot,

                                                     on flairar l'aroma  d'aquest esperit tan teu...

                                                     No és que ara t'oblidem dient-te adéu.

                                                     Segueixes sent molt nostra, molt propera.

                                                     Sempre seràs eterna primavera

                                                     on trobar aquella llum que encengui el cor

                                                     i ens deixi el regust de la dolçor

                                                     dels teus poemes, parlats en nostra llengua...!!!

Harmonioses esferes

 Abans que s’acabi aquest

desembre, et descobreixo

entre les puntes dels dits,

com una utopia que emergeix

d’harmonioses esferes.

El làdanum dels teus versos

s’estén  al lleuger full de paper

rugós en què et recordo,

i sona la música en contemplar-te,

on no hi ha més que silenci.

Mirar enrera

Recordo el que ha passat,

estimo el que s’ha quedat enrera.

El sol ponet-se rera meu

em diu que no hi ha retorn,

que el dia se’n va per no tornar,

però la imatge tant bonica,

recorda el que he viscut,

sempre estarà dins meu,

com un paisatge que veig pel retrovisor,

una imatge preciosa,

de tota la meva vida plena de llum.

Cançó de bressol pel meu amor petit

                                                                                              Elna
El meu amor petit
s'adorm,
li canto cançons suaus
a cau d'orella.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

El meu amor petit
fa nones,
en un bressol que és nou 
cobricel d'estrelles.

Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa. 
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.

el teló de fons del pessebre - poema de nadal

                                        Dolçor de la nit, 

                                        mantell de vellut,

                                        cuirassa i escut

                                       d’un món adormit.

                                       Silenci profund,

                                       claror sideral

                                       tenyint fantasmal

                                       d’argent, tot l’entorn.

                                       Llum d'un sol ixent

                                       quan comença el dia

                                       fent la seva via

                                       allà dalt del cel,

                                       amb sa lluentor,

                                       ens deixa amagada

                                       la immensa estelada

                                       que hi ha a la foscor…

                                       Diamants refulgents,

                                       nocturna corona,

                                       bellesa pregona

                                      del espai immens.

                                      La blau transparència

                                      d’oceans i llacs,

                                      mars i rius manyacs,

                                      muden limpidesa

                                      en negre atzabeja

                                      de densa foscor,

                                      i escuma argentada

                                      brodada en l’onada

                                      de mòbil frescor…

                                      Tot de sobte arriba

                                      aclarint tenebres

                                      l'obra d'uns orfebres

                                      del tot divinals:

                                      és un nou estel

                                      de llum tan intensa

                                      que priva de veure

                                      els que ja hi estan.

                                      Una lluminària

                                      volent fer de guia

                                      i als cors imbuïa

                                      de calma i de pau...

                                      Els arbres, pacients,

                                      retallen siluetes

                                      tant grises i quietes

                                      com gegants silents.

                                      Tan dolça és la nit,

                                      que Déu voler un dia

                                      en una establia,

                                      fer Santa la Nit.

 Mercè.    Nadal 2014 

                                                        Els millors desitjos per a tots en aquestes dates !!!

                       

L'amor és petit - Poema de nadal

L'amor és petit

- qui el coneixeria!-.

- No ho veus - diu la nit -

que m'he tornat dia?

- No veus - diu el cel -

que la terra  em guanya

i la neu d'estels

s'ha florit l'entranya?

- No veus- diu el vent-

que tot jo sóc flaire

i la joia encén

de cançons tot l'aire?

-Qui et coneixerà,

Amor? - diu Maria -.

El misteri és clar

dintre l'Establia.

.....................................................Joana Raspall 1954

Complicitat

Sabia que erets amiga

que podia contar amb tu

i quan et necessitava

sempre tu estaves allí

estiguéssim lluny o a prop,

nosaltres ens compreníem

compartíem aficions

hi érem socis en intrigues,

les dos pensàvem igual

sabíem el què volíem.

Sempre tu i jo tant unides

és sinònim de l’estima.

amistat, fidelitat...

M’omple l’amor per tot, i em dóna vida.

El nostre món, el veig amb ulls millors.

La meva ànima canta la cançó tan sentida

de dos cors segellant l'amistat compartida

lluint con far, que trenqui la foscor.

Necessito transmetre el meu sentir,

Vessar en els demés l’amor del que estic plena.

El que sento és un tresor a compartir...

No és bo tapar la llum, per encobrir

la inèrcia diària d'un viure sense esmena.

I que pobres resulten les paraules...

Com definir el que és una amistat ??

És un fort lligam fet de invisibles baules,

on la sinceritat no està basada en faules

sinó en la comprensió i en la fidelitat.