M’omple l’amor per tot, i em dóna vida.
El nostre món, el veig amb ulls millors.
La meva ànima canta la cançó tan sentida
de dos cors segellant l'amistat compartida
lluint con far, que trenqui la foscor.
Necessito transmetre el meu sentir,
Vessar en els demés l’amor del que estic
plena.
El que sento és un tresor a compartir...
No és bo tapar la llum, per encobrir
la inèrcia diària d'un viure sense esmena.
I que pobres resulten les paraules...
Com definir el que és una amistat ??
És un fort lligam fet de invisibles baules,
on la sinceritat no està basada en faules
sinó en la comprensió i en la fidelitat.
És cert que és difícil de definir... Però ho fas molt bé. Un poema molt bonic sobre l'amistat.
ResponEliminapotser no cal definir-la massa... se sent i és el que importa !!!
EliminaCada anella és important. Amb la seva ombra.
ResponEliminaCert. Perquè en una amistat també hi han ombres... i si salves tots els obstacles, l'amistat s'enforteix
EliminaAmistat rima amb fidelitat i si hi afegim sinceritat...
ResponEliminatens la base perfecta per cimentar una bona arquitectura dels sentiments
EliminaQue ben rimat!
ResponEliminajo crec que el més difícil, és deixar que parlin els sentiments...
EliminaPer això es tant dificil tenir amics. Una poesia molt bonica.
ResponEliminaés que amics de veritat, de veritat, en tenim pocs... coneixences amb més o menys afinitats, moltes, i no cal confondre temes.
Eliminasempre és millor poc i bo!!!
Aquest sentiment d'amistat volguda i compartida que ens fa cantar el cor amb veu ben alta. Aquesta seguretat en el sentiment. Hi afegiria una altra rima : felicitat.
ResponEliminasi, la felicitat també en forma part, peró en una amistat fonda, estan a les verdes i a les madures, també hi ha dolor, ja sia el teu propi o el que comparteixes al fer costat a la persona a la qui estimes...
Elimina