[seguint la nostra amfitriona]
Tot el que avui lluu en mi és reflex teu, Anna,
I la màgia de l'inici del dia roman en el teu nom,
Que desperta la il·lusió i trenca el silenci mut,
I omple de vida cada racó de la tardor que pensàvem.
El pleniluni m'ofereix la calma necessària i el neguit,
Alhora: la llar és buida quan t'enyoro i sé que tenir-te
Ha de ser un fruit lent, amorós, plaent de tan anhelat.
Tot el que avui sóc duu el rastre de les teves paraules,
I quan em parles creixen ales per combatre necessitat
I distància i buit, i només desitjo dir-te a cau d'orella:
Dorm, descansa, somnia que et somnio i seré
La felicitat personificada, el sisè sentit que dibuixa
Un somrís en els teus llavis, la lluïssor que ajuda
A tirar endavant els projectes, el fill que ha de venir.
d.
(Lluís Servé)