dijous, 29 de novembre del 2012

Principi i fi


(seguint deomises)



Tot el que comença acaba,
el que neix ha de morir.
La poncella dolça i feble
morirà pètals oberts.
La nena innocent i tendre
serà gran, amant i esposa.
Eixerit el nen petit
serà un avi bondadós.
El dia, que obre l’albada,
amb l’ocàs acabarà.
Però aquest amor que et processo
de segur no morirà.
.........

Nostàlgia (de deomises)

[seguint la nostra amfitriona]


Tot el que avui lluu en mi és reflex teu, Anna,
I la màgia de l'inici del dia roman en el teu nom,
Que desperta la il·lusió i trenca el silenci mut,
I omple de vida cada racó de la tardor que pensàvem.

El pleniluni m'ofereix la calma necessària i el neguit,
Alhora: la llar és buida quan t'enyoro i sé que tenir-te
Ha de ser un fruit lent, amorós, plaent de tan anhelat.

Tot el que avui sóc duu el rastre de les teves paraules,
I quan em parles creixen ales per combatre necessitat
I distància i buit, i només desitjo dir-te a cau d'orella:

Dorm, descansa, somnia que et somnio i seré
La felicitat personificada, el sisè sentit que dibuixa
Un somrís en els teus llavis, la lluïssor que ajuda
A tirar endavant els projectes, el fill que ha de venir.


d.
(Lluís Servé)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons