Damunt nostre ha caigut tot el pes d’una
història
gairebé ens hem cregut que som pocs els
heretges
d’una secta cruel d’assassins, venjatius i maldestres
una nafra enquistada i hereva del mal...
Caiguts a les xarxes de l’etern caçador
cal ser guardians de la pròpia memòria...
i lluitar, mossegar i deixar-hi la carn amb la
força del cor.
Acabarà aquest estiu enduent-se les miques
de molts valents amb ses forces minvades.
Enmig la foscor, caníbals corsers ens vigilen...
Ni que sigui plorant, estripem-nos del cor
bocins de llum per bastir una gran torxa
i amb un pas endavant, tots alhora,
cremem ja per sempre botxins i conxorxes,
que segueix empenyent-nos el foc de la sang
i ara sí, ja es hora d'encetar un nou camí,
endavant!
(zel, inici fosc per cercar llum)