diumenge, 1 de setembre del 2013

Fangar la terra


Fangar la terra
quan l'estiu s'acaba.
Retrobar les llavors,
tu, jo, nosaltres,
sota els estels
cada matinada.

[seguint Helena Bonals]

I les adobarem d'amor


Imatge dins el bloc Fotos des de la Segarra

Camps agostats,
principis de tardor,
fred ostracisme.
Però joia de viure
per les llavors perdudes.

[seguint la Carme]

Ja nafrats




Ja nafrats,
de tantes llances  que ens malmeten.
Amb el cor estripat,
però  amb l'alegria del coratge
i amb molt  de  seny...
Bastirem arran de terra,
fonamentarem amb  les mans,
plantarem llavors
i les  adobarem d'amor.
D'amor  a la llibertat  i a la terra.


PD:  seguint-vos  a  tots,  amb  l'agraïment  i la felicitat  de tenir-vos  aquí...

Declameu versos


 Miguel Menassa




Perquè naixen dels estels
perquè no hi ha més certesa
perquè no moren
declameu versos sense nafres
o, ja nafrats,
declameu versos.

Pla de vida


Fotografia: "Identitat". Roure de Can Codorniu. Sant Sadurní D'Anoia.


Pla de vida


Talment ho vaig contemplar
i, no era un somni.
Érem molts que anàvem a trobar-les...
Sí amb el cor apoquit, però amb molt de seny,
sense fúries.
Que no es contradigui l'estatge a les mans,
la semblança d'una suor freda.
Filosofar desembala futurs
i, sembla trivial invocar a Llull
fent carena, entorn al desconhort ben serrat
d'aquest arbre filosòfic.
Declameu versos sense nafres,
com els d'aquells que són feliços perquè creuen
i, que no ens enganyin més a l'orella,
que jugar net també pot ser filosofia...

 

Vies i camins

Londres 31 d'Agost 2013   Foto de l'Ara.cat

Inventant camins enllaçats i enllaçades
de mans, rima i prosa i paraules....
plantarem cara als caníbals
plantarem llavors de futur.

Refent, desfent i construint vies
envers la nostra capacitat de decidir
plantarem espigues daurades
plantarem baules de carn.


Caminem junts ,plegats ,diversos
i plurals amb un objectiu semblant

Plantarem somnis reals
plantarem independència. 

Endavant


I ara, enclavats com estem,
ningú ens farà caure.
Dempeus, amb les mans enllaçades,
sentint vibrar el clam a les plantes dels peus.
Bastint arran de terra i amb la mirada clara.

Contra els corsers de la por


Damunt nostre ha caigut tot el pes d’una història
gairebé ens hem cregut que som pocs els heretges
d’una secta cruel d’assassins,  venjatius i maldestres
una nafra enquistada i hereva del mal...
Caiguts a les xarxes de l’etern caçador
cal ser guardians de la pròpia memòria...
i lluitar, mossegar i deixar-hi la carn amb la força del cor.

Acabarà aquest estiu enduent-se les miques
de molts valents amb ses forces minvades.
Enmig la foscor, caníbals corsers ens vigilen...
Ni que sigui plorant, estripem-nos del cor
bocins de llum per bastir una gran torxa
i amb un pas endavant, tots alhora,
cremem ja per sempre botxins i conxorxes,
que segueix empenyent-nos el foc de la sang
i ara sí, ja es hora d'encetar un nou camí,
endavant!

(zel, inici fosc per cercar llum)


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons