Trena amb fils de seda
enyor i nostàlgia
i amb agulles de plata
clava aquesta papallona,
que arriba de volar
exhausta:
les ales a bocins,
cicatrius a l'anima.
No hi ha dolor més cert
que el d'ales clavades,
de llavis segellats,
de desesperança,
trenant les angoixes i
plorant nostàlgies...