Joia que ets dels déus fortuna

Riure, tenir alegria i ser feliç,
tres coses diferents,
com el bonic, el bell i el sublim.

Poques vegades les dues cares
de la moneda expressen
el mateix estat d'ànim.

Però alegria sobre alegria
han generat meravelles com
la Simfonia número Nou.

L'alegria surt dels ulls

L'alegria surt del ulls amb mirada nova
veuen meravelles , miren ,
la joia  dels núvols jugant a ser arbres
la broma dels arbres disfressats de núvol

Aquell nen agafat de la mà del seu avi
rient a cors que vols tots dos de ves a saber !

Quan aquell balcó té penjada una estelada que balla
al ritme cadenciós del vent  que sembla que canti
mentre les canonades xiulen els segadors

I rius com una boja de tu i el que veus i imagines
tendres rialles en tot allò que observes
simplement en mirar sense ulleres ....

Aplec

APLEC

He vist anar i he vist tornar, de lluny,

aplecs de gent -estendards i cridòria-

pels flancs de la muntanya.

Berenaven, bevien, ballaven excitats.

Més tard els homes han cobert les noies

esbojarrades, d'anques d'euga,

mentres el cel es feia roig.

Tu, noi sorrut, no estiguis furgant sempre

la closca del cervell, no miris

rajoles amb ocells ni vidres decorats,

no masteguis el pa de la paraula.

Uneix-te a tots. Inventa't l'alegria.



PD: Com inventeu l'alegria  vosaltres?  Com ho feu per  conservar-la?  Com ho feu per  tornar-hi  si mai  la perdeu?    Poema,  avui,  sobre  l'alegria... gràcies!!!