dilluns, 12 de novembre del 2012
DONAR-SE... aquarel·la
Riu-me
Riu-me
amb els ulls, amb la boca,
amb
les mans, amb tot el cos,
content
de retrobar-me!
Omple'm
de petons de mel,
de
canyella, de menta, de xocolata!
Una
festa pels sentits abraçar-te:
abraçades
com de nuvol de coto-fluix,
de
seda, d'aigua...regalimant tot el cos
que
ens amari poc a poc,
pell
amb pell, l'un amb l'altre.
I
mostrem a tot el món
com
és bonic estimar-se,
estimar-se
de debò.
I
veuran que hi han amors
que
en una vida no acaben
Seguint el Romanço de la Carme.
Pregària (o Càrrega còmplice)(de deomises)
[seguint el romanço de la Carme Rosanas]
He corregut, forçat, per arribar a casa,
Però amb les ganes de restar immòbil
I romandre al teu jaç fins que l'alba
Ens trobi plegats, arrapats els cossos.
He respirat d'esma, he peixat una ànima
Que, bocí a bocí, has anat manllevant-me.
I les vísceres han grunyit, com si encara
Les tingués al seu lloc, amb un lleu ressò.
Ara, recapitulo cada segon de la jornada,
Arrambo les paraules, repeteixo els somriures,
Recordo la càrrega còmplice de les mirades.
I m'allitaré entre llençols gèlids, que t'enyoren,
Amb una pregària en el nom del fill i de la mare.
Mentrestant, a flor de parpres, no podré evitar el plor.
d.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons