DONAR-SE... aquarel·la

DONAR -SE

Molta ànsia de contacte...,

que per conegut, ara fa falta

i es desitja tornar a tenir.

Estimar-se, és llençar-se al buit

i que tothom ho sàpigue,

declarar-se amant del tacte

i del contacte...?

Riu-me

 

Riu-me amb els ulls, amb la boca,

amb les mans, amb tot el cos,

content de retrobar-me!

Omple'm de petons de mel,

de canyella, de menta, de xocolata!

Una festa pels sentits abraçar-te:

abraçades com de nuvol de coto-fluix,

de seda, d'aigua...regalimant tot el cos

que ens amari poc a poc,

pell amb pell, l'un amb l'altre.

I mostrem a tot el món

com és bonic estimar-se,

estimar-se de debò.

I veuran que hi han amors

que en una vida no acaben

Seguint el Romanço de la Carme.

Pregària (o Càrrega còmplice)(de deomises)

[seguint el romanço de la Carme Rosanas]

He corregut, forçat, per arribar a casa,

Però amb les ganes de restar immòbil

I romandre al teu jaç fins que l'alba

Ens trobi plegats, arrapats els cossos.

He respirat d'esma, he peixat una ànima

Que, bocí a bocí, has anat manllevant-me.

I les vísceres han grunyit, com si encara

Les tingués al seu lloc, amb un lleu ressò.

Ara, recapitulo cada segon de la jornada,

Arrambo les paraules, repeteixo els somriures,

Recordo la càrrega còmplice de les mirades.

I m'allitaré entre llençols gèlids, que t'enyoren,

Amb una pregària en el nom del fill i de la mare.

Mentrestant, a flor de parpres, no podré evitar el plor.

d.