Besos de sal

Tot el teu cos té salabror de mar

com una illa coneguda i ignota.

Ressegueixo amb la polpa del dits

tots els perfils, tots els contorns ...

fins que el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós

entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,

que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.

I calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,

fins sadollar el meu desig que creix,

plaer sens treva.

                 

Seguin els velers de la Carme

Gèminis (de deomises)

[seguint, entre d'altres, la Carme Rosanas]

Sé quiets velers i hàlits bellugadissos,

Com l'home que ofereix tota l'existència

Per viure un dia més al teu recer, ànima

Bessona, i respiro i navego per i cap a tu.

Sé qui ets, i vull conèixer-te encara més,

Amb la precisió de qui desperta del somni

I té la veritat; i el palíndrom habita la sang.

Vull quiets moviments de proximitat, ràpids

Com els mots que he d'inventar per elogiar-te,

Com qui pensa en el no per trobar l'afirmació.

Vull qui ets, i sé com avançar estadis a passes

Segures i fermes, com raure en el lloc i esperar

Que es calmi el temporal, i evitar caure en mans

De l'espiral de la deriva com una barca en alta mar.

d.

Velers

Naveguem com velers al vent

pels  mars  desconeguts

dels laberints  de l'amor.

Onades suaus

ens acaricien els cossos

i sincronitzem els moviments

amb la dansa  aquàtica  d'escuma.

Besos  de sal,

profunditats  ocultes,

la pell  mullada.

Dolls  de desig dels teus ulls

i la meva  mirada  ofegant-s'hi.

SÉ QUI ETS

Sé qui ets
només imaginant
l'aire que respires.
Sóc en tu
com el vent que acarona
les espigues.
Mida i color.
Tot en el tot
i sempre Tu.

FILETS FINS... boli rapit

8 – 11 – 12

Filets fins

que busco en tes pestanyes,

pals majors de tes barquetes

que en ton mar d’ulls vibren

navegant esperançat viatge.

Filets fins...

Percaço el preu impagable

de tenir-los prop com ancoratge

on beu clarors entusiasmades

ma mirada ofegant-s’hi

amb silent entusiasme.

Com un caprici

Seguint a Deomises que com un caprici.......

De caprici regalimen destijos

que a cau d'orella m'engrunes.

Avui, les nostres carícies tenen color

i els petons són dolços confits

que ensucren el camí

pel laberint de l'amor.

De seda blanca

Dels fils, en fan cordes
que m’amarren,
a l’ancoratge d’un port
des d'on contemplo
les flames que s’enlairen,
i reben l’albor.
Matina el mar; tot és calma
en la dansa aquàtica
d’escuma i cucanyes nues,
que entonen un cant,
gronxades per la puresa verge.
El blanc tremola, simfònic,
ajudat per l’eriçat tacte
dels meus ulls,
exempts de tempesta,
quan el dibuixa,
i m’apaivaga la figura
que imagino, amb el cabell trenat,
de cordes nívies,
de seda blanca.

Versos escrits amb l'ajuda de la frase de la Zel: "Dels fils en fan cordes"